L'hora de la veritat

Com sempre passa, arriba l'hora de la veritat. La temporada va fent el seu curs i a partir del mes de març és quan es comencen a jugar els partits importants i es decideixen els campionats. Ja som al mes de març....

Objectivament, el Barça arriba a aquesta fase amb molt bona situació: líders a la Lliga fent molts gols i jugant bé, ara però amb només 4 punts sobre el Madrid després de perdre un partit boig amb l'At Madrid (que ens torna els 3 partits anteriors on els hem humiliat....); a un pas de classificar-nos per quarts a la Champions després d'empatar a 1 a Lió; i a un pas de la Final de Copa, després de guanyar 2 a 0 al Mallorca a l'anada. Algun culé no hagués signat això a principis de temporada, quan la Junta estava partida, el Guardiola era una aposta de risc i no sabiem com quedava la plantilla?

Dit això: està clar que ara passem per un sotrac, portem 4 partits sense guanyar i el Madrid, que és un equip cada cop més èpic i emprenyador, sense fer res de bo, està tocant els nassos i ens fa esforçar-nos més a la LLiga.

És el moment de la veritat: el Barça ha de superar la crisi de joc (juguem a una velocitat menys, sembla tothom cansat i els cracks no decideixen, però això ha de canviar) i la pressió psicològica, i l'afició ha de ser més optimista. Aquest any celebrarem títols, hem de fer les coses bé i amb tranquilitat. Els problemes de veritat els tenen els altres, no el Barça.

Serà una temporada de transició?

Cada dia que passa l'ambient és més pessimista. El joc no és bo, algun fitxatge no rutlla (Henry), alguns suposats bon jugadors no tiren (Guddy, Zambrotta, Thuram), Puyol no és el d'abans, moltes baixes acumulades (Eto'o, Deco, i ara l'Henry), els joves són massa joves tot i que s'esforcen (Bojan, Giovanni), el Xavi tampoc rutlla molt, Messi i Iniesta estan bé però sols no poden resoldre els partits, i el cas apart és el Ronaldinho, que està més en boca de tots per tot l'extraesportiu, per si se'n va, per si surt, per si s'entrena, etc.

Ja dic ara que el tema Ronaldinho em sembla irrecuperable, perquè s'ha trencat la confiança i el fil emocional entre ell i l'afició. Tant de bo m'equivoqui.

Malgrat tot estem vius a totes les competicions. La Champions no ens ha de preocupar fins al febrer, i a la Lliga estem a 4 punts del Madrid, que tampoc està meravellant però com que els altres estan fatal van tirant.

Seguim amb problemes fora de casa, però ara hem millorat la imatge (Alcoi, Lió, Espanyol), tot i que empatem i no guanyem. I a casa anem resolent (Recre).

Crec que ara hi haurà un abans i un després del partit del Madrid, el dia 23. És important arribar-hi com a molt amb 4 punts de desvantatge i si pot ser amb menys. Sino les festes de nadal seran una tortura i caldrà començar a pensar en posar tot l'esforç en la Champions.

Crec que estem en transició i un títol serà un gran premi, i si el joc va aguantant no hi haurà garrotades greus a final de curs...

Bon inici de Champions i tothom més tranquil

Ahir hi havia nervis al camp i la gent estava predisposada a pitar a l'equip de seguida que es veiés que no rutllava.
Però va anar tot bé, es va jugar molt concentrat, no es va patir en defensa i es va saber atacar. Falta definir i matar els partits abans, però tot arribarà. 3-0 i el soci tranquil. Messi és un crack.
El Lió em va decebre, no va jugar, també pot ser perquè els vam saber neutralitzar molt bé al centre del camp. I la defensa va corregir les posicions en tot moment. Marquez i Milito és una bona parella fins que torni Puyol, Abidal està essent també molt resolutiu, i Touré Yaya m'encanta, no només té presència i defensa sino que té molt criteri en la passada.
Deco i Ronaldinho són ara el principal dubte. Haurem de tenir paciència.
El gol del Henry també serà molt important, perquè aquest senyor ha d'agafar confiança, ens solucionarà molts partits segur.
En una setmana Sevilla i Saragossa a l'estadi, serà vital guanyar aquests partits i convèncer, per no posar-nos nerviosos, sobretot a la premsa que ara la trobo massa crítica.