Com sempre passa, arriba l'hora de la veritat. La temporada va fent el seu curs i a partir del mes de març és quan es comencen a jugar els partits importants i es decideixen els campionats. Ja som al mes de març....
Objectivament, el Barça arriba a aquesta fase amb molt bona situació: líders a la Lliga fent molts gols i jugant bé, ara però amb només 4 punts sobre el Madrid després de perdre un partit boig amb l'At Madrid (que ens torna els 3 partits anteriors on els hem humiliat....); a un pas de classificar-nos per quarts a la Champions després d'empatar a 1 a Lió; i a un pas de la Final de Copa, després de guanyar 2 a 0 al Mallorca a l'anada. Algun culé no hagués signat això a principis de temporada, quan la Junta estava partida, el Guardiola era una aposta de risc i no sabiem com quedava la plantilla?
Dit això: està clar que ara passem per un sotrac, portem 4 partits sense guanyar i el Madrid, que és un equip cada cop més èpic i emprenyador, sense fer res de bo, està tocant els nassos i ens fa esforçar-nos més a la LLiga.
És el moment de la veritat: el Barça ha de superar la crisi de joc (juguem a una velocitat menys, sembla tothom cansat i els cracks no decideixen, però això ha de canviar) i la pressió psicològica, i l'afició ha de ser més optimista. Aquest any celebrarem títols, hem de fer les coses bé i amb tranquilitat. Els problemes de veritat els tenen els altres, no el Barça.
