23/10/08

Moderadament optimistes

Dos mesos de competició i podem estar força satisfets de com van les coses. Al principi va ser una mica difícil, perquè tot i que l'estil de joc del Barça és vistós, encara no estava l'equip ben equilibrat i els partits es complicaven en qualsevol moment. Estem entre els primers a la Lliga, amb uns quants partits seguits guanyats, empatats a punts amb el Madrid i darrera un fort valència i uns constants Sevilla i Vila-real. I a la Champions, 9 punts de 9, tot i que patint més del compte per guanyar a Donetsz. Tenim el passi a vuitens encarrilat.

El millor de tot és que l'estil de joc està ben definit, és molt atractiu, i que en general tots els jugadors hi estan implicats. Fins i tot jugadors no previstos, com el descobriment del Busquets de mig centre defensiu, o el Piqué, que està cada cop més segur com a central. Alguns però encara no s'enteren gaire d'on són, epecialment l'Alves (que va al seu rotllo), el Keita (que està despistat buscant el seu lloc) o l'inefable Henry (que va una velocitat per sota sempre). Alguns encara han d'explotar, com el Hleb o el Caceres. Però la bona notícia és que la columna vertebral de l'equip està rendint molt bé: Messi, Eto'o (obrint la llauna a cada partint, com els vells temps), Xavi, Iniesta, Puyol, Marquez i Valdés.

Els canvis del Guardiola es van notant. Sembla que ara s'entrenen més, i mengen junts, i fan més grup,...vaja, que com a totes les feines serioses, treballen i es fan col.legues. Alguna cosa s'havia de canviar i almenys es nota que es canvia.

Tot i això, és l'any que vaig menys el camp (de fet només he anat a un partit, i per sort el millor). Encara falta que l'equip acabi d'enganxar la gent, falta confirmar que hi ha continuïtat i falta veure com rendirà l'equip en partits exigents davant els grans. Més avall el video resum de la golejada 6 a 1 a l'Atlètic de Madrid, 5 a 1 al minut 30 de la primera part, amb narració sudamericana com sempre ben florida. Aquest era un partit exigent i va sortir molt millor del que es podia preveure. ha de ser un exemple de motivació, concentració i bona tàctica per encarar partits més dificils.

2 comentarios:

Marc Cortés dijo...

de moderadament res... amb els anys que fa que seguim al Barça jo he aprés a disfrutar cada moment i no pensar en el proper partit... els culés tenim tendència a pensar que ens la "fotran" al següent partit...

Ara mateix crec que no hi ha peros, que hem de disfrutar...

Dani dijo...

d'acord a mitges, disfrutem perquè domimen el joc però encara no és un equip fiable. Marcar 5 gols al Basilea o 6 al Sporting no té molt mèrit, guanyar al últim minut de penal al Espanyol o de churru al Donetz al descompte és sort (i ja està bé que la busquem i que la tinguem!!!), guanyar justet i patint amb el Betis, el Bilbao o el Sporting Lisboa doncs no és gaire excitant.... Vull dir que ja veurem quan haguem de jugar contra l'Inter, el United, el valencia, el madrid,.... llavors sabrem si s'ha treballat bé i podem pensar de veritat que podem guanyar algun títol (perquè aquest any s'ha de guanyar algun títol apart de disfrutar ;-))